Referit a una a una xiqueta o dona jove: molt guapa, molt bonica, d’aspecte molt agradable.
Isabel Canet, en la novel·la La copa dels orígens, escriu:
Els reis mags exhibiran les seues gales esplèndides, tu estaràs preciosa amb el teu vestit de lluentons, com una princesa, i jo semblaré un petit monstre, amb la cara partida, l’ull botit i la boca desfigurada. Em pose el que em pose, semblaré un espantall i es riuran de mi.
NOTA: Isabel Canet empra la denominació Reis Mags fins a 24 voltes en la seua novel·la La copa dels orígens. En canvi, la denominació tradicinal valenciana Reis d’Orient no l’usa ni una sola vegada. Açò ens demostra de quina manera, subliminar però implacable, el castellà s’infiltra en el nostre subsconscient i fa que, de manera involuntària, adoptem formes, expressions i construccions pròpies de la llengua veïna, però completament alienes al nostre parlar tracicional.