posar com un dau / posar com a daus

1) Referit a una persona (o a diverses): criticar-la, denigrar-la, malparlar d’ella, injuriar-la, ridiculitzar-la, deixar-la malament.

2) Referit a una persona (o a diverses): pegar-li, fer-la blava a base de colps.

L’escriptor castellonenc Josep Pascual Tirado empra en la seua prosa literària aquest modisme comparatiu. En la narració curta Nanos i jagants, inclosa en el seu llibre De la meua garbera, hi podem llegir:

¡Allò eren hòmens que sabien acontentar a tots! I d’aigües no’n parlem… El nostre llaurador, en quan trau les files de dos-ulls, de la sabatera i la maimona s’emborratxa d’aigua, com a D. Higini se li fa fosc parlant del govern foc i flama, posant a Cànovas com un dau, a l’ensems que a Sagasta el col·loca en les mateixetes banyes de la lluna.

Salvador Guinot i Vilar, en De romeria, escriu:

Lo divendres li vaig comprar a Carmela la fornera micha cuiteta de mostachons, que els fa més tous que llit de novensans, i allí estan en l’armari fent-se estantisos. En ma vida m’ha donat rinya més forta mon pare: de llèpola, malgastona i goluda me va posar com un dau

En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada dau, trobem:

Posar com un dau: inflar a força de cops, de tupar fort (Alcalà de X., Vinaròs, Morella, Artana, Onda). Cunegildo… m’ha posat com un drap, m’ha dit les tressentes, y… demprés de posar-me com un dau, escomença a abraçar-me y besucar-me, Guinot Capolls 91.

NOTA 1: En la primera frase de l’exemple de Josep Pascual Tirado he restituït el signe inicial d’exclamació tal com apareix en l’edició de 1935, malgrat que en l’edició de 1996 ha estat eliminat.

NOTA 2: El DNV de l’AVL arreplega aquest modisme comparatiu amb la definició ‘pegar-li una palissa’. Arreplega, doncs, només la segona accepció, no la primera, la que trobem en l’exemple literari que he posat de Josep Pascual Tirado, i que és la més usada.