ploure com qui cern (o com si la cerneren)

Ploure una pluja molt lleugera i de gotes molt fines, que cau seguidet seguidet, sense parar.

Cerndre significa ‘passar per un cernedor, és a dir, per un sedàs de malla molt fina, farina o qualsevol altra matèria reduïda a pols’.

Els valencians, quan cau una pluja molt fineta, diem metafòricament que “està cernent”, que és una manera abreujada de dir que “sant Pere està cernent la pluja”, que també ho he sentit dir.

Josep Martines, en el llibre El valencià del segle XIX: estudi lingüístic del “Diccionario valenciano” de Josep Pla i Costa, arreplega aquest modisme comparatiu: «Ploure com qui sern: Molliznar, Mollinear (1273)»

NOTA: Josep Pla i Costa va grafiar la forma verbal cern amb s: ‘sern’.