Plorar molt, de manera sorollosa.
Podem dir, per exemple: «Els pobres vells ploraven com a xiquets.»
Isabel-Clara Simó, en la novel·la Júlia, escriu:
Rafelet, si no s’haguera aguantat les ganes, hauria passat el vespre plorant, però li feia vergonya plorar com un xiquet.
I en la mateixa novel·la, una mica més avant, escriu Isabel-Clara Simó:
I quan intentava despassar-li el coll dur, em va agafar per la cintura i va plorar sobre la meua panxa, com un xiquet.
En Nit de nóvios, de Vicent Blasco Ibáñez, podem llegir:
I el pobre capellà va plorar com un xiquet; va plorar fins que la campaneta de l’esglèsia, amb la seua gangositat de vella, començà a cridar-lo a missa primera.
En la novel·la Aldebaran, de Josep Franco, trobem:
Però, a pesar de tot, en passar per davant la casa on havia fundat La Colmena, on per fi havien après a llegir i escriure tantes persones, on ell i els altres companys havien celebrat ja tantes reunions importants, Bandera va plorar un xiquet.
Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:
Quan ton pare aixafà la primera carena i albiràrem allà lluny Castell i el Turó, s’agenollà en terra i plorà com un xiquet… Tots ploràrem com si fórem xiquets de bolquers.
En Notes finals, de Vicent Borràs, llegim:
Només tinc ganes de plorar com un xiquet perquè no entenc res de tot açò.
En Dones d’aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella, podem llegir:
A partir d’aquell dia, el dolor i la incertesa el comminaren a quedar-se entre les quatre parets, tancat amb pany i forrellat, com la casa sorribaldada de Sorió. S’hi va recloure com un talp dins la fosca i fonda talpera. Planyia i esperava. A les nits, plorava com un xiquet abraçat a la mare, pel dolor de la mort de l’Angeliu.
En la novel·la El metge del rei de Joan Olivares, llegim:
Vaig començar a plorar com un xiquet. Volia donar-li les gràcies, però no m’eixien les paraules.
NOTA: L’exemple «Els pobres vells ploraven com a xiquets» l’he copiat de la Gramàtica normativa valenciana de l’AVL (pàg. 340).