Plorar molt, plorar d’una manera desconsolada.
Isabel-Clara Simó, en la novel·la Júlia, escriu:
La dona es va posar a plorar com una esperitada, i se’n va anar tan de pressa com li ho permetien les cames a veure la senyora Dolors. Els udols se sentien per tota la casa, i Miquelet va entrar a saber què hi passava. Quan va veure Júlia dreta, els ulls espurnejant, al mig del menjador, es va escapolir immediatament.