Plorar molt, plorar d’una manera desconsolada.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
Quan van aplegar al niu i la raboseta va veure les cries que hi havia, en un mos se les va menjar totes. La pobra merlanxeta plorava i plorava com una descosida. Els seus laments van cridar l’atenció d’un gos que passava per allí, que en veure-la tan trista li va preguntar:
–Per què plores, merlanxeta?
–Perquè li he ensenyat el meu niu a la raboseta i se l’ha menjat en un mos.
En Bes de xocolate, de Maurici Belmonte, trobem:
–Quieta, Faluga! Quieta! I la gossa va anar cap a Marina. Se li va plantar, oblidant-se per moments de Mamadú que continuava tremolós estirat just a la porta que duu a la cotxera. Plorava com un descosit.
NOTA 1: En la tercera accepció de l’entrada descosit del DNV trobem: pels descosits (o com un descosit) loc. adv. Excessivament. Parlar pels descosits.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.