Referit a qualsevol cosa: doblegat diverses voltes sobre ella mateixa.
En la novel·la L’escarabat de Khalili, de Teresa Broseta, podem llegir:
Badru seguia tots els meus moviments amb una concentració absoluta, les celles arrufades i el front tan plegat com un acordió, i em sembla que es va fer una idea prou clara del que tractava d’explicar-li.
En la novel·la Segui vora el foc, de Jair Domínguez, llegim:
El cotxe va quedar plegat com un acordió.
En la novel·la Camó de mort, de Jordi Pàmias, trobem:
Avui he anat a veure el cotxe. Posat, com un trofeu, dalt de la carreta d’un tractor, tenia un aspecte lamentable. Semblava abandonat, en una antiga era, al peu de la carretera de Preixana –aixafat com un cuc, plegat com un acordió, una porta cavalcant damunt l’altra… El mig tapava una borrassa de plàstic, d’un color terrós.