Completament pla.
En novel·la juvenil El guardià de l’anell, de Vicent Pascual, podem llegir:
La feina més dura ja estava feta: només quedaven algunes parets interiors que calia anivellar arran de terra per tal de deixar el siti pla com la palma de la mà.
En la novel·la L’home de l’estació, també de Joaquim Gonzàlez Caturla, llegim:
I passen camps i més camps, plans com el palmell de la mà.
Joan Olivares, en la novel·la Vespres de sang, escriu “planet com la meua palma”:
–El de Montcada –em contestà en l’acte–. Mil cent setanta-sis pams de cap a cap, planet com la meua palma i dret com un fus. I el segon, si ho voleu saber, el de la Corretgeria, que en té una cinquantena menys.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.