Molt pesat, tant en sentit real com en sentit figurat.
El fragment següent correspon al llibre Els Valencians de Secà: Estampes Velles del Maestrat, de Gaetà Huguet Segarra:
La indumentària dels dos caminants era senzilla, estiuenca i voleiadissa, excepció feta del barret del Monjo, que era la peça més destacada de totes. Era un capell pesat com un plom, dur i rígid com un barandat; la copa formava una mitja esfera ben redona d’on eixien unes gran ales que terminaven doblegant-se cap amunt en forma de canal.
En la novel·la La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, podem llegir:
Quan de sobte es quedaren mudes, sense cap ocurrència a la llengua, en un silenci tan pesat com el plom i cafit de presagis, els demanà de romandre sola.
En la novel·la Els treballs d’Hèrcules Llopis, de Teresa Broseta, trobem:
Abans que les parpelles, pesades com el plom, se li tancaren
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.