Pesar molt, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la novel·la Un café sol, de l’escriptora Maluy Benet, trobem:
Jo només somiava en arribar a casa, tirar la maleta, que pesava com un dimoni –més que a l’anada perquè havia comprat regals i coses per a mi–, dutxar-me i ficar-me dins del llit d’on no em pensava moure en dies.
NOTA 1: Un recurs molt usat per a suplir el desconeixement dels modismes comparatius tradicionals valencians és comparar amb el dimoni. El dimoni aprofita per a tot: és cabota com un dimoni, està agre com un dimoni, té un geni com un dimoni, vaig passar més por que el dimoni, està més sord que el dimoni, pesa com un dimoni, va ploure més que el dimoni, etc. Una cosa que sempre m’ha fet molta gràcia és que, per a expressar que algú o alguna cosa està molt gelat, el comparen amb el dimoni. Per exemple: açò està gelat com un dimoni. Com que segons la iconografia catòlica en l’infern tot és foc, flames, fogueres i brases, ¿com és possible estar gelat en eixes circumstàncies? Dir això és una incongruència molt grossa però cal reconéixer que és francament graciosa.
NOTA 2: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.