Pesar molt, tant en sentit real com en sentit figurat.
En El titella pròdig i altres contes, de Santiago Rusiñol, trobem:
Aquest pes que puja i baixa, com si fos un secall amb xocolata, pesa com un burro mort. És de ferro massís per fora, i per dintre tot és un acer que esgarrifa.
En Isola Bella, d’Anna Crusafont, llegim:
L’aparato, el Parlòfon, un dia el vam batejar, pesa com un burro i, mentre una el carregava, les altres dúiem els discos, que també déu n’hi do com pesaven.
En la rondalla El pollastre de festes, d’Enric Valor, podem llegir:
Ja des de la porta, encara li va recalcar Rosa:
–I no s’oblide de dir-los que no compren pollastre, que no es gasten, que el meu home i jo en portarem un de gramàntol que pesa com un ruc… I a vosté, gràcies de tot.
Així va quedar la cosa.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada mort, diu:
Pesar com un ase mort: esser excessivament feixuc.