Pesar molt, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la narració curta L’altre geperut, dins L’altre geperut i altres contes més, de Jesús Ernest Martínez Ferrando, podem llegir:
S’aturà de sobte. Passava per davant del Teatre Principal. Havia observat que les cames li fluixejaven, que el cap li començava a pesar com un plom, que li xiulaven les orelles, que l’esguard se li enterbolia.
En la novel·la Salt en fals, de Pasqual Mas i Usó, trobem:
Joana pesava com un plom.
Beatriu Civera, en la novel·la Entre el cel i la terra, empra la variant pesar com si fos de plom:
Demanà al cambrer un café doble per veure d’alleugerar el cap que li pesava com si fos de plom.