Penjar una cosa sense capacitat de fer cap moviment per ella mateixa, sotmesa únicament a l’atracció de la gravetat.
En el conte En Met de les Conques, de Víctor Català, podem llegir:
Sos moviments esdevingueren lents, sense gens de vivor, i els braços li penjaven com una cosa morta que es balancejava amb el vaivé del cos; la mirada vagarosa de sos ulls clars, sempre mansament oberts, perdé encara més la fixesa, i tan sols de veure’l s’endevinava, darrera aquelles ninetes encantades, de suau blau de cel, un cervell blanc i fred com un tros de marbre.
NOTA: El conte En Met de les Conques, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.