Pegar voltes, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la novel·la l’infidel, de Francesc Bodí, llegim:
I l’Amadeu, a través de les pupil·les de la Dolors, va veure com la cunyada de l’altre feia com si se n’anara fins que el comandant, que no li havia soltat la mà, l’estirava de sobte i aleshores ella deixava anar el cap enrere per fer notar la sotragada, i pegava voltes com una baldufa que s’enrotllava en el braç d’ell fins que es quedaven novament a frec l’un de l’altre, però aquest cop ell darrere i ella davant, abraonada, donant-li l’esquena, i com tota la gent els mirava fent rogle mentre una veu desenganyada i queixosa els acompanyava des dels altaveus.