1) En sentit real s’usa per a expressar que un ocell té el pap ben ple.
2) En sentit figurat s’usa per a expressar que algú ha menjat bona cosa i, per tant, té l’estómec ben ple.
En la narració curta Del mestre sangrador i los teuladins golafres, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Mire, mire; ahí va lo primer –retrucà lo xiquet traent de baix lo sedàs un primer teuladí, un parot xilloter ab un pap com un albercoc de marge–. Este per a vostè i este altre per a mí.