panxa com un tabal / panxes com a tabals

1) S’usa per a dir que algú té una panxa molt gran.

2) S’usa per a dir que algú té la panxa molt plena, inflada, tibant, dura, després d’haver fet una gran fartada.

Joaquim Martí i Gadea retrata en el seu poema Els Cudolets un persotatge popular que va ser famós en la seua època, conegut com el Calvo de Beniarrés. En el Cudolet Huitau el descriu així:

Y si veren al sugécte…
es riuríen pa tot l’any,
puix te un cap com un moltó,
la cara com un sedaç,
orelles com dotrinetes
y dos ulls com á reclams,
el nás com una carjófa
d’eixes que van espigant,
els morros de cuciól,
la panja com un tabal,
unes mans com á raquetes,
els bracets com un forch d’alls,
en una braça de anques
y unes cametes de á pam,
gordes com á botifarres
que fan del budell cular,
una esquena tan reampla
com una taula de naps,
uns turmells, com bóus de oca
y uns péus torts y mal formats.
Y es pa que hiaja de tot
en este mon d’así baix,
puix segons en l’atre barrio
res d’asó dihuen que hia…

NOTA: Joaquim Martí Mestre arreplega unflar-se la panxa (el ventre) com un tabal en l’entrada tabal del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 1472).»