Molt pansit, tant en sentit real com en sentit figurat.
Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:
Ramonet el Coix recolzava la pota de fusta damunt un dels pilons del monument i es gratava amb fúria el monyó, pansit com una bacora, i amb els ulls rojos, no sabia si a causa de l’esgotament o dels plors.