pa com unes hòsties

Diem que algú fa un pa com unes hòsties:

1) Quan fracassa en l’execució d’allò que emprén (projecte, assumpte, operació, treball, estudi, negoci, pla, afer, etc.) i no pot resoldre de manera satisfactòria l’objectiu que s’ha marcat que, normalment, és complex i problemàtic, és a dir, no és capaç d’aconseguir que aplegue a vènit allò que ha mamprés, així que, finalment, el resultat obtingut és negatiu, desafortunat, lamentable, nefast.

2) Quan pretén millorar alguna cosa (arreglant-la, reparant-la, restaurant-la, retocant-la, etc) i fa exactament el contrari, és a dir, la desbarata més encara, la fa malbé, la  llança a perdre, l’estropeja i la deixa molt pitjor que estava abans.

Aquest modisme comparatiu s’usa, fonamentalment, precedit del verb fer.

En la novel·la El cos del delicte, de Francesc Bodí, podem llegir:

L’operació consistia a oferir tracte de favor a determinats individus per tal d’afavorir les delacions. L’Antoni va voler aprofitar l’ocasió per pactar amb el govern i traure’s de damunt un poderós enemic alhora que blanquejava tots els diners i es dedicava als negocis, diguem-ne, legals. Però va fer un pa com unes hòsties, perquè no va calcular les forces de l’enemic. Quan va acudir, acompanyat dels seus col·laboradors més directes, a una reunió amb els peixos grossos de l’altre bàndol per tal d’unificar estratègies, la policia els havia parat una emboscada.

En la novel·la Les urpes del llop, de Vicent Pallarés, llegim:

–No, gens ni miqueta; et jure que he fet un pa com unes hòsties. Jo no sé com me les arregle, però sempre tinc el sant d’esquena –es compadí d’ell mateix. 

En la novel·la L’àngel covard, també de Vicent Pallarés, trobem:

–Collons, cunyat, em sembla que faràs un pa com unes hòsties, mira què et dic –va sentenciar mentre s’allunyava passadís endins cap a la cuina.

En la novel·la Un film (3000 metres), de Víctor Català, podem llegir:

Però, si s’esqueia el mal punt de que s’erressin de camí, podia fer un pa com unes hòsties.

Dimarts 14 de desembre del 2010, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot i va posar com a exemples els fragments literaris següents:

De «La corba descendent d’Anglaterra», dins Meditacions en el desert, de Gaziel:

Per a poder fer populars les dues guerres mundials, l’Imperi Britànic va haver de presentar-les com lluites en defensa de la llibertat dels pobles oprimits. I com que ell era, precisament, el més gran opressor i explotador de pobles febles, tots els seus esclaus s’han anat alçant contra l’amo, agafant-lo per les seves pròpies paraules. […] Aquesta és la realitat actual d’Anglaterra. L’Imperi d’ahir està convertit en l’ombra d’un record. I, per si aquesta minva encara fos poc, els EUA i l’URSS s’han erigit en àrbitres del món. Pot ben dir-se que, en menys de trenta anys, els anglesos han fet un pa com unes hòsties.

De l’article «Els millors concertistes», de Sebastià Alzamora:

Sobre el concert econòmic, de fet, ja circulen bromes, com la prou coneguda que un concert econòmic deu ser el que es fa amb pocs músics, i que no cobrin gaire. De moment, i sense bromes sinó amb un humor pèssim, Zapatero ja ha clamat que el concert econòmic és impossible perquè no és a la Constitució, i ha advertit a Mas que ja se’l pot treure del cap. Per la seva banda, el president imminent ha replicat que això ho negociarà amb el proper president d’Espanya que, ves per on, pot ben bé no dir-se Zapatero fins i tot encara que sigui socialista. D’on s’infereix el temor que dèiem: a saber, que la processó del concert econòmic sigui tan o més llarga i tortuosa que la de l’Estatut, i sobretot que no torni a acabar amb un pa com unes hòsties.

En el Diccionari Català-Valencià-Balear, en l’entrada pa, diu:

Fer un pa com unes hòsties: fer el pa molt blanc; fig., reeixir, fer una cosa a completa satisfacció (Tarr.); iròn., fer un disbarat molt gros (aquest és el significat més usual d’aquesta locució). Si s’esqueya el mal punt de que s’erressen de camí, podia fer un pa com unes hòsties, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 169).

Com veiem, el DCVB ens diu que el significat originari del modisme comparatiu és «fer una cosa a completa satisfacció», és a dir, exactament el contrari del que li donem actualment, però també ens diu que, irònicament, significa «fer un disbarat molt gros» que sembla que és l’únic significat que ha perdurat i que, a hores d’ara, és conegut i usat per tothom.

Hi ha un llibre titulat Un pa com unes hòsties, de Josep Antoni Duran i Lleida, publicat l’any 2017.