S’usa per a dir que algú té les orelles molt grans.
En la novel·la La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, podem llegir:
Li deien així no per una derivació del seu llinatge ni per irreflexiu, que no ho era malgrat el seu geni curt i les cabrioles de femeller, sinó per una testa tan voluminosa que pareixia que dugués a sobre un meló d’Alger, al qual se li havien practicat quatre incisions per col·locar-hi el nas camús, un parell d’orelles com a llibrells i una boca amb totes les dents i els queixals.