Molt net, en sentit real.
Aquest modisme comparatiu l’usa l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. En la seua novel·la Júlia podem llegir:
Que la volia, va dir a la fi. Que feia mesos que ho portava a dins, que a la nit no dormia, i que veia els ulls de la Júlia, amb les parpelles abaixades, com si fera anar la màquina, i el davantal net com un gesmil, i que li venien suors i malsons. Que no vivia. I que era incapaç de buscar-li el camí de l’infern.