1) Molt net, tant en sentit real com en sentit figurat.
2) Sense diners, en sentit figurat.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
Entre les particularitats d’este bòn senyor Retor, recordém qu’els disaptes de vesprá es llevava la sotana y tot arromangat y molt fresch espolsava tota la Esglesia al costat de les agranadores, de mòdo que sempre la tenía neta com un espill; […].
En la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, llegim:
I, sobretot, perquè la Júlia era neta com un espill, i quan eixia o entrava, semblava una reina, amb el seu monyo i el seu vestit acabat de planxar. Tenia un posat que impressionava, i si no fóra tan jove, un dia li haurien dit senyoreta. Ara li ho dirien. I no les dones de l’escala: tot Alcoi li ho diria. I això, bé val sacrificis.
En la rondalla El darrer consell, d’Enric Valor, trobem:
Després de la tronada, el cel havia eixit net i brunyit com un espill, i s’entaulà un ponent sec i persistent.
En Les formigues, de Juli Martínez Amorós, podem llegir:
El vell va traure de la butxaca la navalla. La fulla reflectia la llum del sol. Estava neta com un espill. El mànec de fusta era de color castany clar.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu i diu que significa ‘que no té diners’. És veritat, però no és tota la veritat.