Molt negre.
Els fragments següents són de la novel·la Heretaràs la terra, de Toni Cucarella:
[…] Sixta Santaclara obria la carta i tot llegint-la s’encenia com un lluquet, s’acalorava i treia foc pels ulls i bromera per la boca, mentrestant Cento Morell que, tot i no saber llegir, sabia perfectament què devia dir aquell paper i, sobretot, qui era aquell xiquet negre com les botifarres que en aquell moment, espantat a més no poder, es pixava damunt i esclafia en plors, […]
Quan se’l va veure al davant, aquell xiquet espantat i negre com les botifarres, i va sentir l’encàrrec que li feia l’antiga veïna d’ensenyar-lo a llegir i escriure i tot el que calguera, Bernat Català va començar a encaparrar-se pel cas contradictori que se li havia presentat: si era possible fer aprendre a aquell xiquet negre, i que l’acceptara com a propi, el llenguatge dels valencians, la seua història, la seua literatura, i per això el mirava estupefacte, contrariat, i reiterava la salmòdia de desconcert: xe, quin cas més gros… xe, quin cas més gros…
NOTA: Les botifarres que es fan en terres valencianes són negres perquè s’elaboren sempre amb sang de porc a més d’altres components que són diferents segons el tipus de botifarra que es faça. En valencià hi ha la locució oracional en ser negre, botifarra que s’aplica a les persones que confonen coses ben diferents per l’únic motiu que eixes coses tenen alguna cosa en comú com podria ser, per exemple, el color.