negre com l’alquitrà (o com el quitrà)

Molt negre.

La paraula alquitrà, derivada de l’àrab –amb l’article aràbic al- aglutinat–, està documentada, segons ens informa Joan Coromines en el seu DECat (VI, 976a19), l’any 1254, mentres que la variant formal quitrà, emprada a Catalunya, la trobem documentada per primera volta l’any 1341. Per tant, podem assegurar que alquitrà és la forma més antiga i la més fidel al seu origen etimològic. És, a més, la forma que els valencians hem usat des de sempre i que continuem usant actualment. I és també la forma que l’Acadèmia valenciana de la llengua ha decidit incorporar al DNV com a entrada principal, mentres que la variant formal quitrà l’ha incorporada com una entrada secundària que remet a alquitrà.

En la novel·la Crònica perplexa d’un exèrcit, de Sico Fons –natural de Tavernes de la Valldigna–, poden llegir:

Montesinos era un cavall negre com el quitrà. La seua negror era tan intensa que el seu cos semblava un forat negre capaç d’engolir-se qualsevol objecte o ser pròxims. La seua negritud era exageradament extrema, i no obstant això, tothom sospitava que el seu cor era més negre encara. Existeix la maldat en el regne animal?

En la novel·la El jove que va perdre el nom, de Jesús Mollà –natural de Tavernes Blanques–, llegim:

Les aigües del riu baixaven negres com el quitrà, encara que el cabal fluïa amb la lleugeresa de l’aigua neta i pura.

NOTA: Em pregunte ¿per quin motiu els escriptors valencians Sico Fons i Jesús Mollà, –dels quals he posat més amunt sengles exemples de la seua prosa literària– han decidit emprar una variant formal que ens és totalment aliena als valencians? No sembla que siga l’actitud més adequada per a reforçar l’autoestima del nostre poble.