Molt negre.
Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:
Intentà fer un salt cap enrere, encara sense veure què era allò, empentada per la por dels contes màgics dels homes del sac i les bèsties nocturnes que s’enduien les xiquetes dolentes que no feien cas d’allò que deien les seues mares fins al País de la Mort, però dues mans negres com la por i feréstegues com el terror, l’agafaren dels cabells i de la boca a través de la séquia, tallant-li el xisclet que naixia de la seua gola.
En L’amor de lluny, d’Antoni Dalmau i Ribalta, podem llegir:
Era un home força vell, alt com un paller i d’ulls negres com la por. Expert en el tracte dels cavalls, treballava a les quadres del nostre castell i duia una existència discreta d’aparent adaptació a la vida cristiana, però jo estic segur que en secret mantenia la seva fidelitat a la creença musulmana.