Molt negre.
En la rondalla El jugador de Petrer, d’Enric Valor, podem llegir:
Una idea esgarrifosa va creuar pel seu cervell xardorós.
–¡Si em feia ric altra volta –prometé en forta veu–,donaria la meua ànima al dimoni!
Com a resposta, dalt al cel la tronada va redoblar la seua fúria, un llamp esqueixà els núvols des dels pics negres com ales de mocigaló de les Penyes de Camara, fins al cim mateix de la serra del Cavall. I el tro va fer tremolar la casa pairal dels Mestre fins al seus mateixos fonaments.
La paraula mocigaló s’usa a Castalla –a on va nàixer Enric Valor– per a denominar diversos mamífers voladors de l’orde dels quiròpters que en altres llocs reben altres noms. La denominació rata penada és la més àmpliament utilitzada pels valencians per a anomenar els animals que ens ocupen, però a Alcoi, Cocentaina i Peníscola s’empra la denominació ratot; a Massalavés i l’Alcúdia i en diuen rató; a Tàrbena, rateta voladora; a Aielo de Malferit, Alcúdia de Crespins, Canals, Crevillent, l’Olleria, Llanera de Ranes, Moixent i Vallada s’usa la paraula moceguello (i la variant formal muceguello); a Castalla, com he dit, en diuen mocigaló; a Ontinyent, almorcígol (sovint pronunciat ‘almorzígol’); a Banyeres de Mariola, mocègol; i a Bocairent i Alfafara, muicego (així com les variants muixego, moixego i moixégol), Tots els darrers mots deriven de l’expressió llatina mure caecu, que significa ‘ratolí cec’, i que ha donat lloc a quasi una vintena de variants formals que s’usen en diverses poblacions del migjorn valencià.