S’usa per a expressar que algú té molta necessitat d’alguna cosa.
En la novel·la Salt en fals, de Pasqual Mas i Usó, podem llegir:
No, no, aquesta no és l’última escena, després ell està a la presó, davant l’alcaide i només obri la boca per demanar permís per a tenir a la cel·la blocs i bolígrafs. El jutge sap que ho necessita com el pa i li ho nega per posar a prova la sang freda que li suposa al no doble assassí.
En Papers secrets, de Rosa Serrano, llegim:
–Necessite un compàs com el pa que em menge. M’han furtat el meu a escola i no m’atrevisc a dir-ho als pares, perquè era nou.
Joan Fuster, en el seu llibre Contra el nacionalisme espanyol, escriu:
Necessitem com el pa que ens mengem un manual d’història dels Països Catalans: un llibre on, si més no, s’exposi la trajectòria solidària del nostre passat, la dispersió de la Decadència, les afinitats i els vincles que, malgrat tot, subsistien i les causes profundes d’aquest moviment secular del poble a mig fer que som.
NOTA 1: Aquest fragment de Contra el nacionalisme espanyol, de Joan Fuster, el podem trobar també en el llibre Fuster portàtil, de Josep Iborra.
NOTA 2: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.