1) S’usa per a dir que algú té un nas molt grandot i més aïna lleig.
2) S’usa per a dir que algú té un nas inflat i deformat.
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
No havia acabat de dir-ho quan una picada d’abella terrera li va fer lo nas com una pebrera.
En Bolangera de dimonis, d’Àngel Sánchez Gozalbo, llegim:
Un estiuejant amb un nas com una pebrera porta del braç a una senyora amb els polpissos aflamats de rojor; se’n van rectes a la pica on raja cristal.lina l’aigua de la font que guarix el morsalat.
NOTA 1: La paraula morsalat que trobem en el fragment de Bolangera de dimonis és una reducció d’humor salat, denominació popular de l’herpes, inflamació de la pell d’origen víric, caracteritzada per la formació d’una gran quantitat de vesícules transparents que, quan es sequen, formen crosta. El DNV no recull ni morsalat ni humor salat.
NOTA 2: Els valencians, per a denominar el fruit de les plantes de la família de les solanàcies que reben els noms científics de Capsicum annuum i Capsicum frutescens emprem les paraules pimentó, pebrera i, a Alcoi i altres poblacions del migjorn valencià, bajoca. Els següents versets ens ho recorden:
Per força ha de ser bona
una cosa que té tres noms:
pimentó, pebrera
i bajoca allà en Alcoi.
En alguns llocs, com ara el Real de Gandia, li donen el nom de pebre.