S’usa per a dir que algú té un nas molt grandot i més aïna lleig.
Aquest modisme comparatiu l’he sentit a València.
Joaquim Martí i Gadea retrata en el seu poema Els Cudolets un persotatge popular que va ser famós en la seua època, conegut com el Calvo de Beniarrés. En el Cudolet Huitau el descriu així:
Y si veren al sugécte…
es riuríen pa tot l’any,
puix te un cap com un moltó,
la cara com un sedaç,
orelles com dotrinetes
y dos ulls com á reclams,
el nás com una carjófa
d’eixes que van espigant,
els morros de cuciól,
la panja com un tabal,
unes mans com á raquetes,
els bracets com un forch d’alls,
en una braça de anques
y unes cametes de á pam,
gordes com á botifarres
que fan del budell cular,
una esquena tan reampla
com una taula de naps,
uns turmells, com bóus de oca
y uns péus torts y mal formats.
Y es pa que hiaja de tot
en este mon d’así baix,
puix segons en l’atre barrio
res d’asó dihuen que hia…
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
Fou, com la dòna, de la garra curta, gordillonet, molt pigós y en un nás com una carjòfa […]
NOTA: Joaquim Martí Mestre arreplega aquest modisme comparatiu en l’entrada gordillonet del Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) i en l’entrada carxofa del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI).