S’usa per a dir que algú té un nas amb els narius molt grans.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
Era gròs, alt, de cap gort com els d’Eixaló y la cara llarga com els de Pedreguer, en unes selles com á márgens, un nás com un apagaór de círis y tant les mans com la cara plenes de dogues y costuróns.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada apagallums, trobem:
Nas d’apagallums: nas molt gros i girat cap avall (Empordà, Barc., Tarr.).
NOTA: Joaquim Martí Mestre arreplega aquest modisme comparatiu en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) en l’entrada apagallums i cita el fragment de Martí i Gadea que he posat com a exemple.