Callat, sense dir res en absolut.
En la novel·la L’ordinador màgic, de Joan Pla, llegim:
Si m’arriben a punxar, no m’hi troben gota de sang. Quin ridícul tan espantós!, vaig pensar a dins meu. Els quatre amics, de moment, van restar muts com una tomba, mirant-se, però tot seguit van esclafir el riure i anaven a bacs per terra. Enfurismada com estava, vaig retirar-me a la meua habitació.