1) Morir a soles, abandonat.
2) Morir de mala manera.
Els fragments següents són de l’obra El retorn de Voltaire, de Martí Domínguez Romero:
Què era ell, més poeta o filòsof? Si fóra més poeta encara podria abraçar en l’últim moment el cristianisme, morir tranquil·lament, i no com un gos.
No vull acabar com Adrienne Lecouvreur, soterrat en un terreny de la Rue de Bourgogne, tenint com a assistents la gent de la ronda. Tinc por de morir com un gos i acabar al marge d’un camí!
Jo resistiré, us ho promet. Seria decebedor morir-se ara, en aquestes condicions, així, com un gos.
Els fragments següents són de L’última paraula, de Toni Cucarella. Com podem veure, en el primer fragment la comparança morir com un gos significa ‘morir de mala manera’ i en el segon fragment significa ‘morir a soles’:
–Sóc culpable, Rafel – va somicar–, culpable! Però, per l’amor de Déu, no em mates! No em mates! No vull morir així… No vull morir com un gos…
–Per culpa teua he perdut jo l’esperança d’una mort digna –li va retraure, tot fóra d’ell, Maties Sorell a Pasqual Sentís–. Per culpa teua em toca morir com un gos, Pasqual… Com un gos! A soles, lluny de ma casa…
Isabel-Clara Simó, en Una ombra fosca, com un núvol de tempesta, escriu:
La Vera volia anar a París, i repetia sense parar que el pobre Aníbal no tenia família i que ningú no ha de morir com un gos.
En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, llegim:
I Déu, que diuen que ha fet el món i els hòmens, que diuen que som fills seus i ens estima, ens deixa morir com a gossos…
Josep M. Sugranyes, en el seu llibre Garbellada de refranys, escriu:
Unes terceres remuguen de “viure com a gat i gos”, quan es viu en discòrdia, sobretot referit a una parella, o de ser “tractat com un gos”, quan se sotmet a algú de forma despòtica, i encara de “morir com un gos”, per assenyalar la persona que ha mort oblidada de tothom i sense companyia.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega el Diccionari de la Vall d’Albaida.