1) Morir en gran quantitat.
2) Morir de mala manera.
Montserrat Roig, en Els catalans als camps nazis, podem llegir:
Els holandesos i els noruecs hi morien com a rates, perquè no estaven acostumats a aquell tipus de vida i la deportació era, per a ells, un fet massa insòlit. De republicans espanyols, n’hi deuria haver una quarantena. La majoria catalans.
I en el mateix llibre, una mica més avant, llegim:
El camp d’Epperlecques era un punt clau per a les forces aliades. El camp era sistemàticament bombardejat per aquestes forces i els presos hi morien com a rates. La majoria dels deportats eren polonesos, russos, iugoslaus, belgues, francesos i alemanys.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, trobem:
És que ací hem passat moltes calamitats, saps?, moltes. Ara ja està tot un poc millor però va haver uns anys que la gent de Fontans moria com a rates. Totes les malalties arreplegaven: les febres, les diarrees, el pasme, la pigota. Hi havia setmana que soterràvem tres o quatre persones d’una mateixa família…
Jaume Bover, en el llibre Literatura de postguerra a Mallorca, escriu:
El clima de Formentera, boníssim per als tuberculosos incipients, era fatal per als que ja estaven prou avançats, i això feia que un avui, demà dos, s’hi morien com a rates, i el cementiri nou, acabat d’estrenar, anava engolint gent.
En la novel·la juvenil Una espessa boira blanca, de Lluís Miret, podem llegir:
–No em toque els nassos, inspector, acabem de deixar morir com a rates eixos dos xavals.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada rata, trobem: «Morir com a rates: morir en gran nombre; haver-hi gran mortaldat»