Tindre poc valor, poca importància.
Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en l’entrada boriol del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàgs. 228/229) i diu:
loc. comp. pond. o intens. “Y tot assò que tinc dit monta menys que un boriol, puix lo més que es pot pensar és dir que parí un chic com sant Visent” (Soler, Primer sermó, 10), tenir molt poc de significat, de valor; ser poc il·lustratiu; és a dir, l’enumeració de totes les qualitats del nou nat és poc il·lustrativa de com és ell, cosa que comprendrem millor si sabem que el xic era sant Vicent Ferrer. Fraseologisme basat en la petitesa i insignificança del boriol. En el DCVB boriol ‘insecte xicotet, negret, que vola i busca la flor dels ceps, blat, faves etc.’ (Ador, Alcoi), ‘volvim de cendra que vola amb l’impuls del vent’ (Alcoi), amb la var. voliol ‘marieta, insecte de l’espècie Coccinella septempunctata’ (Viladrau). Coromines (DECat, IX, 358-359) relaciona voliol ‘marieta’ amb voliana i voliaina ‘papallona’ (que serien resultat d’una formació *VOLAGO, –AGINIS), amb la terminació manllevada del tipus PAPILIOLU (parpallol). Veg. també Martines (2000: 228-230).