S’usa per a expressar que una moneda que és molt valuosa, de molta categoria, de gran valor o, almenys, ens sembla que ho és.
En la rondalla El llenyater de Fortaleny, d’Enric Valor, podem llegir:
Però un dia que Floràlia, precisament en temps de cols, s’havia llogat a entrecavar forment a un quart d’hora del poble, Paulus, pretextant que no es trobava massa bé, es quedà a casa, li escorcollà l’alcig i li furtà ni més ni menys que una moneda de coure com un sol. I sabeu en què se la va gastar? No cal trencar-s’hi la closca: en un cabàs de cols!