mirar-se com els fesols de careta (o com fesols de careta)

Mirar-se (dues o més persones) amb recel.

Anomenem fesol de careta a la llavor de la planta de la família de les fabàcies o lleguminoses, espècie Vigna unguiculata (L.) Bertoni ex Walp. La paraula Vigna és el nom del gènere, que correspon al cognom del botànic italià Diminico Vigna que el va descriure en el segle XVII. La paraula unguiculata és el nom que Carl von Linné va assignar a l’espècie, per això du tot seguit, entre parèntesis, la inicial de Linné. Finalment, Bertoni ex Walp ens informa que aquests dos botànics la varen classificar de manera més detallada després de Carl von Linné, primerament ho va fer Wilhelm Gerhard Walpers i darrerament Mosè Giacomo Bertoni.

L’origen d’aquesta planta és l’Índia, però actualment es cultiva en gran part d’Àsia i Amèrica. En terres valencianes s’ha cultivat bastant, sobretot en la Ribera Baixa, la Safor i la Marina Alta, però actualment es cultiva poc.

L’origen del modisme comparatiu es troba en la disposició que presenten les bajoques de la planta. Les flors apareixen agrupades en raïms en els quals, al final, només queden, generalment, dues bajoques que, a més, una s’inclina cap a un costat i l’altra cap a l’oposat. És a dir, les bajoques dels fesols de careta no es miren a la cara, com tampoc ho fan les persones que es miren amb recel, que desconfien l’una de l’altra.

El modisme comparatiu mirar-se com els fesos de careta és propi de terres valencianes, sobretot de la Safor. A Oliva, actualment, encara és ben viu.

Dijous 1 de juliol del 2004, Jordi Palou va enviar a Cada dia un mot el modisme comparatiu mirar-se com els fesols i el va explicar de la manera següent:

Mirar-se de mal ull, tenir-se aversió una persona amb una altra (Mallorca). Es diu perquè els fesols –o mongetes o bajoquetes– tenen l’ullet o cara que forma concavitat, de manera que sempre solen quedar d’esquena un respecte de l’altre, sense donar-se la cara mai.

Va posar com a exemple il·lustratiu el fragment següent de l’article ‘Casau-vos i vos diran vós’ del mallorquí Gabriel Florit.

Des de sempre que les monarquies i jo mos miram com els fesols, estam en absolut desacord. No hi ha manera, no hi puc fer més, se’m circuiten les neurones amb l’insult a la democràcia, l’escopinada a la cara de la igualtat de tots els éssers humans que per a mi és i representa la institució monàrquica.

Com veiem, Gabriel Florit empra la variant mirar-se com els fesols, que és un acurtament inadequat de mirar-se com els fesols de careta, perquè les bajoques dels fesols no tenen la mateixa disposició que les dels fesols de careta.

Cal aclarir que els fesols i els fesols de careta no pertanyen al mateix gènere botànic, encara que les dues plantes són de la família de les fabàcies. Els fesols són del gènere Phaseolus i els fesols de careta, com he dit més amunt, pertanyen al gènere Vigna.