Referit a una cosa: mirar-la despectivament, amb menyspreu.
La locució roba de genovesos s’usa per a referir-se a coses que no són de ningú i que qualsevol pot apropiar-se-les, fer d’elles el que desitge i tractar-les com vulga.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada roba, trobem:
Esser roba de genovesos: estar una cosa a disposició de tothom, com si no tingués amo (val.).
La paraula roba deriva del llatí vulgar *raubare, verb que procedix del germànic raubôn que significa ‘prendre alguna cosa (a algú) a la força, de manera violenta’. El significat inicial de la paraula roba –de la mateixa arrel que robar– és: ‘conjunt de coses que s’han pres a l’enemic en la batalla o als habitants d’un lloc que ha estat saquejat’. Posteriorment va prendre el significat de ‘mercaderies, estris, atuells, queviures, moblatge’, significat que encara conserva en italià.
El significat original de l’expressió valenciana roba de genovesos és: ‘conjunt d’objectes que la mar ha tret a terra i que són conseqüència del naufragi d’una nau genovesa’. La República de Gènova va estar en guerra marítima intermitent amb el Regne de València des del segle XIV fins al XVI. Quan s’enfonsava una nau genovesa en les costes valencianes i la mar treia a la platja les restes del naufragi, aquests objectes no tenien propietari i qualsevol podia agafar tot el que volguera.
El significat del modisme comparatiu mirar com a roba de genovesos significa ‘mirar alguna cosa despectivament’ perquè les restes del naufragi d’una nau genovesa eren mirats pels valencians amb menyspreu perquè els genovesos eren l’enemic.
Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 200 del 1r volum), arreplega l’expressió ¿que això és roba de genovesos?, expressió que definix correctament quan diu que s’aplica a coses que es tracten de qualsevol manera però, tot seguit, ens dóna una explicació sobre el seu origen inventada per ell i que és totalment falsa. Escriu Martí i Gadea:
Es una esclamació que se diu quant una còsa se trata arréu ó de consevòl manera, com si fora la ròba dels naturals de Génova, qu’estava sense ducte bruta, estropejada ó posada en desorde, y d’ahí el qu’esta frase ó modisme siga tan corrent y usual en tot este reyne.
NOTA 1: El modisme comparatiu mirar (quelcom) com a roba de genovesos l’arreplega Joaquim Martí Mestre en l’entrada roba / robeta del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 1363), el definix com a ‘mirar-ho molt malament, amb menyspreu’ i posa un exemple de la revista satírica El tio Nelo, publicada a València l’any 1862, que diu que alguns miren la nostra llengua, el valencià, com a roba de genovesos.
NOTA 2: L’erudit alteà Francesc Martínez i Martínez ens diu que, a Altea, “el modisme valencià roba de genovesos, el substituïxen pel de barqueta de genovesos, per a expressar les coses que no cal respectar”. Ens ho explica en Succeïts i falòries de mariners que podem trobar en el llibre Coses de la Marina, la meua comarca (adaptació feta per Manuel Sanchis Guarner):
En esclatar l’alba d’un dia del començament del segle XIX, els mariners que estaven en els sardinals primerament, els que per la platja vagaven després, i els llauradors que eixien cap als bancals en últim terme, van vore aparéixer la mar de fora una vela, i de seguida veren que era un bergantí que a tota paleta fea proa cap al poble d’Altea. Per les orsades es coneixia que la nau duia pressa i més que navegar pareixia fugir; i aixina era, perquè prompte aparegué una fragata del rei amb totes les veles esteses que la seguia.
A la vista de les maniobres de les dos naus, hissaren veles els sardinals, sarpant les xàrcies més que de pressa, i ajudant la vela amb els rems i governant cap al poble, fondejaren sense envestir en la platja, que estava plena de gent curiosa de vore el rematament de la persecució de la fragata del rei al bergantí contrabandista que, sens dubte, habia descobert en la mar de fora.
El bergantí, que era de genovesos, no navegava, sinó volava cap a Altea, i a la fi fondejà lo més fondo que pogué de la vora. Al punt, els llaguts dels sardinals el rodejaren i també els bots i barcasses que els de terra havien avarat. Començaren tots a treballar ben de pressa transbordant el «género» del bergantí a les barques que el duien a la platja, i després l’amagaven en les cases.
Tan a pressa treballaren els genovesos i els del país, que quan aplegà la fragata i registraren el bergantí, per bé que el reconegueren, no encontraren ni una mostra de tabaco, ni un pensament de teles, mocadors ni mantons: allí no hi havia res més que els fardells d’uns pobres mariners genovesos que havien vingut a Altea a carregar pansa, figues i metles.
Se n’anà la fragata del rei a la fi, i desaparegut el perill, el patró del bergantí genovés tracta d’arreplegar el gènero, però tan ben salvat estava, que a penes no pogué fer-se més que amb alguna peça de roba i algun mocador de pita; de tabaco, ni per penseres.
Per això, en Altea, el modisme valencià “Roba de genovesos”, el substituïxen pel de “Barqueta de genovesos”, per a expressar les coses que no cal respectar.