1) En sentit real s’empra per a expressar que algú pega moltes voltes, és a dir, camina molt d’ací cap allà cercant alguna cosa que li costa molt de trobar.
2) En sentit figurat s’empra per a expressar que algú reflexiona molt sobre un assumpte abans de prendre una determinació, n’estudia totes les possibilitats, ho analitza tot molt detingudament, considera tots els punts de vista possibles.
3) En sentit figurat s’empra per a expressar que algú torna insistentment sobre un tema que es considera que ja està resolt o que s’ha renunciat a resoldre’l.
Fa referència al fet que els dolçainers van de festa en festa, d’ací cap allà.
En La fallera calavera, d’Enric Aguilar, podem llegir:
–Ai la Fallera, que li pega més voltes que un dolçainer! –va dir Monleón, maquiavèl·lic. Realment estava gaudint amb tot aquell joc–. Pareix que ja no ho tens tan clar, no?
En la narració curta Qui té mala sort amb els collons entropessa, de Maria Torres Palau, trobem:
La feina en si no li desagradava. El que el fotia era tenir el cotxe al taller i haver-hi d’anar amb el 59, que feia més voltes que un dolçainer, i s’havia d’alçar mitja hora abans per arribar puntual a la feina. Per sort, tenia la parada just davant de casa…
A la parada del bus, però, va trobar la dona de la seua vida.
En el valencià parlat, aquest modisme comparatiu s’usa sempre amb el verb pegar, com llegim en el primer exemple que he posat. En la llengua literària es pot emprar –com en l’altre fragment que he posat com a exemple– el verb fer. Devem, però, evitar usar el verb donar que és un calc del castellà.