S’aplica a la persona que és molt llesta, molt espavilada, que té molta agilitat mental, que s’adona ràpidament de les coses, que ho entén tot a la primera, que té facilitat per a resoldre tota mena de situacions problemàtiques.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
[…] pegava en baixet, era del color de les figues sejòls, tenía el gènit més viu que la pólvora, molt amich de la seha conveniència, […].
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX). En l’entrada pólvora escriu: «Cf. més viu que la pólvora ‘persona molt activa o espabilada’ (Sancho Cremades, 1995:198)»