1) S’usa per a expressar que alguna cosa és molt antiga.
2) S’usa per a expressar que un ser humà o un animal té molts anys d’edat.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
Parlava pòch y sempre tan baixet, que á penes li eixia la veu del còs; pero quant s’inquietava de veres día moltes balastráes y solía alçar tl qual el gall, no de repent ó en sech, com fem tots, sinós per escala y á tò de sòlfa, lo qual li sosuía quant s’enfadava llaurant en lo majo blanch que tenía, més vell que l’arna.
Josep Sanchis Carbonell, en el seu llibre Quadern argentí, escriu:
Per alguna cosa deu ser que la saviesa popular deu tenir tanta raó, perquè la dita “com a casa no hi ha res”, és més vella que l’arna.
En Mentre parlem: fragments d’un diari iniciàtic (1979-1984), d’Enric Sòria Parra, trobem:
Un truc polèmic més vell que l’arna, també.
En La pols i el desig, de Jesús Moncho, podem llegir:
Una vegada que havia passat coll l’arròs cuit amb el brou de l’olla de polp, i davant de les potes d’aquest sobresortint de la font enmig de la taula engalanada amb mantells més vells que l’arna, aposentats i ben servits per la Pepica, tots tres elucubraven sense fre arran de tan espectaculars descobertes a l’assagador de la Marjal.
En La vall de les sis mesquites: el treball i la vida a la Valldigna medieval, de Ferran Garcia-Oliver, llegim:
El pare dorm en un matalàs, els dos xicots junts en una màrfega, coberts per llençols i flassades més vells que l’arna.
NOTA: Vicent Bataller Grau arreplega aquest modisme comparatiu en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència. El DNV arreplega més vell (o més antic) que l’arna que definix com a ‘molt vell, molt antic’.