S’usa per a expressar que alguna cosa és molt antiga.
En la novel·la El soroll de la resta, de Francesc Bodí, podem llegir:
Efe Punto tenia un Land Rover més vell que la picor que des de feia més de mig any portava les rodes de davant amb els dibuixos diferents.
En la novel·la La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, llegim:
A la biblioteca conventual, un armari tosc més vell que la picor, no hi havia res més que un grapat de títols previsibles, destinats a augmentar la devoció i el coneixement de les peripècies d’algun sant baró.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència i el DNV.