S’usa per a expressar la idea que algú és molt valent.
En la novel·la La trampa del desig, d’Urbà Lozano Rovira, podem llegir:
Només Guido va veure Angie pensà que Aurora tenia tota la raó, que aquella donassa voluptuosa era la personificació del vici i tenia aspecte de ser més valenta que el Cid, i que per un mos suculent havia d’estar disposada a fer el que fóra i només calia fixar el preu.
NOTA: Fa referència a Rodrigo Díaz de Vivar, anomenat El Cid, personatge al qual la ciutat de València li ha dedicat una gran avinguda. Tots els que vivim a València coneixem molt bé l’Avinguda del Cid i, per tant, no cal que explique com és d’ampla i de llarga.
El rei Jaume I ens va incorporar a la cristiandat i, per tant, a la civilització occidental, ja que, com sabem, va conquerir als musulmans les terres que després conformaren el Regne de València. És, doncs, el responsable que els valencians, des del segle xiii fins a l’actualitat, tinguem les característiques culturals que tenim. La cultura valenciana dels darrers quasi huit segles li la devem clarament a Jaume I, perquè la cultura dels valencians que habitaven les terres que ell va conquerir era completament diferent pel que fa a llengua, religió i tot tipus de costums: gastronòmiques, funeràries, festives, musicals, etc.
L’únic carrer que, a la ciutat de València, porta el nom del rei Jaume I és un carrer –quasi un carreró– d’uns 60 metres de longitud i, aproximadament, 5 d’amplària.
Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid Campeador o, simplement, El Cid, va ser un guerrer castellà que va conquerir València als musulmans l’any 1094. València va romandre en poder dels cristians només durant 8 anys, ja que l’any 1102 la conqueriren novament el musulmans. València ja no va tornar a estar en mans cristianes fins que Jaume I la va conquerir l’any 1238.
¿Per quins motius al Cid li dediquem una gran avinguda i a Jaume I un carreró? Potser no estaria malament del tot que els valencians reflexionàrem una mica sobre eixa qüestió.