Molt trist.
En el llibre de records d’infantesa L’ullal, de Martí Domínguez Barberà, podem llegir:
¡Ah!, i la banda de música. Una processó sense banda és una cosa més trista que un soterrar. La plètora de bandes pertot arreu del País Valencià potser tinga per causa principal el culte processional.
En la novel·la Ribera, de Josep Lozano, trobem:
–Açò és més trist que un soterrar a fosques –vaig precisar-li jo–. Au, anem-nos-en, que ens farem vells.
–Paciència, Roc. Que ací la vista és la que treballa.
–Paciència: Llet!! –li vaig dir.