S’aplica a la persona que no és de fiar, que és egoísta i hipòcrita, que actúa, parla i es comporta de manera diferent segons les circumstàncies, que té eixides i excuses per a qualsevol cosa, però sempre amb la finalitat d’aconseguir allò que desitja i que ha d’afavorir els seus interesos.
S’usa amb el verb tindre.
NOTA 1: S’anomena matxo lladre al mul de llaurança nerviós i malfiat que pot amollar una guitza en el moment més inesperat.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.