En sentit figurat i referit a una persona: ‘tibat, estirat, orgullós’.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:
[…] malicià com un dimoni que li volien tocar la retaguardia; y encara que sen anava com a merda de lladre, pren, y en dos brincos ya sha possat a veure vindre, arrimat a la paret, mes tes que un all, a tot lo que ixca.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.