1) Ben plantat, atractiu.
2) Amb molt bona salut, amb molt bon aspecte.
3) Segur d’ell mateix, devanit del seu comportament, de les seues decisions i de la seua manera d’actuar.
En la narració curta La colla del sinyó Nàsio en les festes de l’agost, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
A força de saliva, lo fervorós acòlit d’Himeneu va carregar ab tots los gatifells de la peixquera. I més templat que un orgue se va plantar en un bufit al primer ventorro del camí Lledó, a on, mig bufats ja, l’aguardaven los seus confrares.
NOTA 1: La grafia ‘orgue’ que trobem en el fragment de La colla del sinyó Nàsio en les festes de l’agost, de Josep Pascual Tirado, que he posat com a exemple, és la que trobem en l’edició de 1996. En l’edició de 1935 trobem la grafia ‘orgui’ que correspon a la pronúncia pròpia del tortosí.
NOTA 2: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu que definix de la manera següent: ‘amb bon aspecte i bona salut’.