Aquest modisme comparatiu s’usa per a expressar la idea que una persona és molt delicada, que té molts alifacs, molts problemes de salut.
En novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, podem llegir:
La major, que m’ha eixit més curta de vista i més fredolina que jo, que té més tecles que un piano i en com pot arribar a ser d’innocent i de sentida –es pren tan a pit qualsevol critiqueta que li faces que t’entren ganes de demanar-li perdó!–…
S’usa sempre precedit del verb tindre.
NOTA: Aquest modisme comparatiu, molt usat en valencià, l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer, Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu. No el recull el DNV de l’AVL.