més sort que un gos que s’ofega

S’usa per a expressar que algú té una sort sobtada, inesperada i immerescuda. S’aplica, de manera especial, a qui té una sort repetitiva.

Aquest modisme comparatiu és d’ús habitual a Alcoi, Cocentaina i altres poblacions del migjorn valencià. És molt conegut i usat, encara que no per tothom. L’alcoià Francisco Castañer ja la va arreplegar en el seu treball Bon pilot, bon farinot que és un recull de sis-centes unitats lèxiques (expressions, dites, refranys) pròpies d’Alcoi que va obtindre un accèssit en els Jocs Florals que es varen celebrar en eixa ciutat l’any 1916 i que l’any 2001 va ser editat pel Cercle Industrial amb el mateix títol. També el va arreplegar Alexandre Agulló en el seu llibre Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, publicat l’any 1989.

En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada sort, trobem: «Loc.—a) Tenir més sort que les bruixes, o que els que assoten, o que els que pengen: esser molt sortat. La darrera frase es completa dient: «Té més sort que un que el pengen i la corda se romp».—b) Tenir més sort que un gos que s’ofega: tenir molt mala sort (val.)»

El Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal arreplega aquesta dita i li dóna el mateix significat que el Diccionari català-valencià-balear, és a dir, ‘tindre molt mala sort’, sense cap mena de dubte perquè l’autora va obtindre la informació únicament del diccionari citat, sense contrastar-la amb la llengua viva. La trobem en l’entrada afortunat com a antònima de tenir més sort que els penjats i en l’entrada desgraciat com a sinònima de tenir mala estrella.

El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en l’apartat 11 de l’entrada sort, diu: «tindre més sort que un gos que s’ofega loc. verb. Tindre molt mala sort.» En canvi, en l’apartat 10 diu: «tindre més sort que els que pengen loc. verb. Ser afortunat, tindre molta sort.» Només cal llegir les dues expressions i els seus significats per a adonar-se de la incongruència.

En el llibre Espigolant dins l’antigor: refranys i dites de la nostra terra de Jaume Alzamora trobem: «Tenir més sort que un ca que es nega. Tenir més sort que un ca que s’ofega. Els cans difícilment s’ofeguen nedant, perquè ja neixen ensenyats per anar dins l’aigua. Vol dir tenir mala sort

Joaquim Martí Mestre, en l’entrada sort. sort de gos, estar tort pa no matar-lo! del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), escriu: «[…] fraseologisme usat per a ponderar la sort. No r. en el DCVB ni en ParCat. Cf., amb un sentit diferent, tenir més sort que un gos que s’ofega ‘tenir molt mala sort’ (val.) (DCVB).»

Com veiem, Joaquim Martí Mestre es limita a dir que l’expressió tenir més sort que un gos que s’ofega significa ‘tenir molt mala sort’ que és el que diu el Diccionari català-valencià-balear i per això escriu “amb un sentit diferent”. La qüestió és que no és pas veritat.

El que diuen el DCVB, el DSFF de M. Teresa Espinal, el DNV de l’AVL, el DF de Joaquim Martí Mestre i el llibre de Jaume Alzamora és completament fals. Açò ens demostra que, si no coneixem el significat d’una unitat lèxica determinada (paraula, locució, frase feta, dita, refrany, etc.), hem de preguntar-la a les persones que la coneixen de la llengua viva, de la llengua heretada. Si intentem trobar eixe significat a través de la lògica, del sentit comú, del raonament, sense contrastar-lo amb la llengua viva, la possibilitat de cometre un error és molt gran.

És evident que un gos que s’ofega no té gens de sort. Tampoc en tenien gens les dones que eren acusades de bruixes, ja que, per regla general, les cremaven. I tampoc tenen gens de sort els que són penjats ni els que són assotats. Totes aquestes dites nostres no semblen molt lògiques, ara bé, hem de tindre present que diem més sort, no menys sort, manco sort o més poca sort. Tindre més sort que qui no en té gens, és tindre’n molta. De tota manera no sembla molt encertat, per a expressar la idea de tindre sort, dir que se’n té més que algú que no en té gens. Crec que seria més adequat dir que se’n té més que algú que en té molta. La dita castellana equivalent, tener más suerte que un tonto, també va en la mateixa línia i tampoc sembla gaire afortunada, però tothom accepta que significa ‘tindre molt bona sort’ i ningú s’encaparra a dir que significa el contrari. Les dites que ha creat el poble hem d’acceptar-les tal com les ha creades i amb el significat que els ha donat i no hem de qüestionar-les ni modificar-les.

Aquest modisme comparatiu s’usa sempre precedit del verb tindre.

NOTA: El DNV de l’AVL arreplega tindre més sort que un gos que s’ofega que definix, incorrectament, com ‘tindre molt mala sort’. Confie, espere i desitge que, en pròximes edicions, s’esmene l’errada.