Aquest modisme comparatiu s’usa per a expressar que algú té molta sort, que és molt afortunat.
En Mari Catúfols, d’Isa Tròlec, podem llegir:
Mon pare, home viatger, se’n va anar de la Granadella on va nàixer a trobar-ne una altra. I mon pare, que té més sort que les bruixes, la va trobar. I va viure cinc anys a una altra Granadella a la voreta de la mar com la nostra.
En el relat Penediment, publicat dins Contrallums: narracions, de Víctor Català (nom de ploma de Caterina Albert Paradís), trobem:
El mestre de la timba era el Cullerer, un gitano blanc que tenia més sort que les bruixes, tant en els seus vicis com en els seus negocis.