Aquests modismes comparatius s’usen per a expressar que algú té més sort que la que es mereix.
En la novel·la L’estrep, de Joan Olivares, podem llegir:
Però don Benjamí no se n’estava, i repetia al secretari que era el fill d’una regran fitxa, don Eduardo, que té vosté més sort que els que pengen, hòstia puta.
Aquests modismes comparatius són encara ben vius en alguns indrets com ara la Plana de Castelló.
Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió tindre més sort que els penjats que definix de la manera següent:
Tindre més sort que la que es mereix. Ex.: No et mereixies que t’isquera el viatge perquè no has treballat gens per la comissió, però tens més sort que els penjats. SIN.: ser llepat/ada
Aquest modisme comparatiu s’usa sempre precedit del verb tindre.
NOTA: El DNV arreplega tindre més sort que els que pengen que definix com a ‘ser afortunat, tindre molta sort’.