S’usa per a expressar la idea que una cosa és d’una senzillesa extrema.
En la novel·la l’infidel, de Francesc Bodí, llegim:
L’Amadeu pensava que la natura seguia els seus processos i que no eren ni senzills ni complicats, que eren així i prou, i que no podien ser de cap altra manera, i que això de la simplicitat i de la complexitat eren categories humanes i que parlar del principi d’economia era fer-se trampes un mateix i que ell hauria continuat sent ateu encara que la natura fóra més simple que el pensament d’una mosca.